|
Id: 128 | | Titol:El C-D de Completes
|
2007 01 21 Diu 3
HE DECIDIT ESCRIURE’T UNA NARRACIÓ SEGUIDA
La narració seguida que inicià St. Lluc continua avui a Bellvís amb el CD de Completes. St Lluc començà a escriure amb paraules els fets ocorreguts, entre nosaltres; aquella narració evangèlica ha continuat en l’interior de l’Església: primer eren paraules escrites amb un estilet damunt del papirus, més tard les paraules foren escrites sobre el paper i en emblemes de figures de pedra, en imatges de fusta.
Vingueren els llibres, les estàtues, les pintures. Anys més tard, amb les paraules es formaren les primeres melodies cantades entre escultures, pintures i en l’art escènic. L’home ha continuat escrivint aquella narració que l’artista St Lluc inaugurà amb l’evangeli que hem llegit en la presentació del C-D de completes amb totes les manifestacions artistiques de les què l’home ha estat capaç: paraula, pintura, escultura, arquitectura, música i art escènic.
Mirem uns moment enrere. Allí on l’home ha pregat, allí neixen els elements de l’art. La bellesa creada per l’home és la continuació de l’Evengeli de St Lluc; quan una comunitat prega crea elements artistics nous; la paraula de Déu forma poble, el poble escolleix fins i tot indrets envoltats per la bellesa dels entorns: perquè la bellesa és el camí universal per trobar-nos amb Déu.
Mireu els llocs famosos per la pregària a Catalunya: el poble elegeix uns indrets en els quals la natura ens eleva cap a Déu: Montserrat, Queralt, Núria, la Mare de Déu del Món, o si voleu l’Ermita de Meià. La comunitat busca un indret ple de gràcia natural, per poder acollir millor l’emoció provocada per la lectura dels evangelis i dels salms; els salms que són els textos de les Completes.
I si donem un cop d’ull a la història l’art, a les obres de la bellesa creada pels homes, la història de la música continua cantant els textos sagrats iniciats per St Lluc. I, com molt bé sabeu, la música inicial cristiana es basava amb els tons modals grecs, amb les escales dividides en dos tetragamas fins arribar a una unitat de criteris del cant gregorià present en les Completes; amb els anys arribem a la polifonia i cada generació ha cantat les parts de la missa i del salteri desde Palestrina fins a Stravinski i Pendereki.
Les Completes expresen aquest sentiment de confiança en Déu en acabar-se la llum del dia. Les últimes paraules de Crist són un resum de tots els salms i de tots els evangelis: “Déu meu: en les teves mans hi deixo el meu darrer alé”. És la frase que resumeix tota la confiança humana en la providència divina. Quan s’acava la llum del dia, quan s’acava la llum pels meus ulls, quan es cloguin les meves parpelles per sempre més, jo poso la última alenada a les teves mans.
Bellvís avui escriu una pàgina gloriosa tant dins la història del nostre poble, com en la història del nostre bisbat. Els textos cantats són com una catedral sonora construïda no amb pedres, sinó amb uns cors que com més canten més s’estimen. El C-D guardarà les nostres veus; però vosaltres amb les veus guardareu l’emoció de veure com la música ens agermana, guardareu l’emoció de veure com l’amor entre pobles diversos,- mantenint cada un la seva pròpia veu i el seu propi timbre,- creen la bellesa suprema de l’experiència humana: l’harmonia i la unitat dins la diversitat, sense renunciar al que és el patrimoni estimat de cada veu i de cada timbre.
Així continuarem escrivint la història de l’encarnació de l’amor i de la pau que començà St.Lluc i avui continua a Bellvís.
|
|
|
UNA PASQUA AMB SABATES
No sé quantes parròquies del Pla d’Urgell, han tingut la sort de gaudir d’una cerimònia tan espontània com la que hem viscut a Bellvís aquest diumenge de Rams. Els més menuts, els qui ja comencen a caminar fins els quins es preparen per iniciar-se en la vida cristiana, han fet com una rotllana al voltant de l’altar. Molts estrenaven unes sabates noves. I quan alçaven el peu enlaire, era com si trenessin els saltats de la sardana. Els nens estaven contents, d’estrenar unes sabates noves i d’ensenyar-les a tothom; més cara, estaven orgullosos de lluir un nou calçat. I els pares i les mares també estaven orgullosos i feliços de veure com el més petit de casa ensenyava les sabates al mossèn en un clima festiu i ben alegre i ben original.
Aquesta és la imtge perfecta de la vida cristiana. Són els més petits els qui ens ensenyen als més grans com hem de viure la vida. Sí, hem de viure la vida com si estrenéssim sabates noves. La cosa no pot ser més simple ni més simpàtica.
A vosaltres, pares i mares, us agrada que l’infant sigui agraït en públic i en privat. Els nens han d’aprendre a donar gràcies a casa i a tot arreu. Unes sabates les compreu, primer que tot, perquè estimeu l’infant, i ell les pugui lluir. Està clar que les necessita i l’any vinent el nen haurà crescut i nececitarà un número més gran, si és que les sabates duren tant. Però la vostra decisió de comprar unes sabates noves, és fruit del vostre amor. I aquest amor es manifesta en aquests petits detalls. L’infant no endevina el procés amorós del pare i la mare fins a decidir: “li comprarem unes sabates noves”…Per què? És massa petitó per poder endevinar els íntims sentiments del vostre cor.
El nen creixerà i quan serà més gran, potser ni se’n recordarà de les sabates noves d’aquell Diumenge de Rams del 2007. Però, i, si se’n recordés? Donar les gràcies quan el noi tindrà 18 anys, allà pels voltants del 2015? Quin grau de satisfacció mútua, quina intensitat d’afecte, quina recompensa pels pares i pel fill: «Quan jo era petit, allà a Bellvís, em vau comprar unes sabates noves, un diumenge de Rams que plovia, us en recordeu, mare?» Quin grau d’intimitat més profunda i intensa; no hi ha paraules per poder dir l’emció que desperta aquest record quan el fill ha arribat a la seva maduresa.
És això la religió. Expresar aquest sentiment de gratitud perquè el Pare del Cel ens ha donat, no solament unes sabates noves, sinó el seu propi Fill, sense el qual no endevinaríem el vertader significat de la nostra vida. Amb la Pasqua, amb la Resurrecció vivim una vida nova, és a dir, caminem per la nostra existència amb unes sabates noves, i ens en enorgullim de mostrar públicament que caminem amb les sabates de la gràcia, unes sabates que ens fan caminar fent de la vida una festa. Aquesta és la nostra actitud davant els camins de la vida.
I en tota festa hi ha expresions d’alegria; la gent parla i ha de parlar; en tota festa els infants es porten com a infants i els adults com adults; les dones es comporteu com a dones i feu els comentaris festius i adients. Una festa on es troben amics mudats, mares engalanades, infants estrenant sabates, aquesta festa pot ser silenciosa…? Pel silenci, una bona processó.
Felices Pasques
|
