|
Id: 119 | | Titol:Abans i després de Franco
|
2006 11 01 TOTS SANTS
FELIÇOS QUAN PER CAUSA MEVA US OFENDRAN I US PERSEGUIRAN I ESCAMPARAN CONTRA VOSALTRES TOTA MENA DE CALUMNIES
S’està escampant tota mena de calùmnies contra el cristianisme, i contra la cultura cristiana, i i també contra el sants, de mica en mica, ens anem intoxicant i no en som plenament conscients. Si us arriba a les mans, per exemple, la novel•la “L’Església del mar” veureu com es reprodueixen mites medievals com si fossin fets reals, com per exemple “el dret de pernada”: l’amo dels camps tenia el dret de dormir, la 1ª nit de bodes amb cada núvia de les quines cultivaven les seves terres. Es menciona inquisidors catalans que anaven pels pobles investigant, casa per casa, quants adulteris s’havien comés i als inculpats, a base de tortures, se’ls feia dir quantes vegades i després s’els cremava de viu en viu a la plaça major! Tot pura fantasia, i la gent s’ho creu! Altres novel•les parlen dels cinturons de castetat, uns artilugis de ferro que les esposes havien de portar al voltant del cos, mentre l’espòs estés ausent dels seus dominis així garantir la fidelitat de l’esposa! I la gent s’ho creu com un fet històric, quan en realitat és pura ficció!
Els fets es poden falsificar i mal interpretar! Qualsevol pot escriure un best seller, qualsevol pot fer una pel•licula i si hi ha sort a base de situacions morboses, barrejant fets i noms històrics com reis i catedrals amb fantasies eròtiques i escabroses…I el poble s’ho creu, s’ho empassa i l’època en que es construiren esglésies, ermites i catedrals, verges i sants, és la més perversa, la més cruel de la història. Els constructors de catedrals i de monastirs, els creadors de la música i de l’arquitectura per alguns best-sellers són sers monstruosos, fanàtics, perversos…Escamparan contra vosaltres tota mena de calumnies! El poble havia exaltat els sants, els escriptors d’avui els embruten amb tota mena de calúmnies!
I el problema persisteix en els sants i els martirs actuals! Uns se senten ofesos per la beatificació dels martirs del 36! Foren assassinats, fos pel que fos…perquè no ho oblidem d’una vegada? ¿A què treu cap tornar a revisar les seves biografies? ¿Perquè no passem full i oblidem per sempre més les pàgines escrites amb sang? I per altra banda, les televisions locals o nacionals, mostren les tombes comunes de desapareguts...i d’aquests, víctimes també de l’odi...no en podrien fer algun de sant?
Entenem per sant i martir la persona que mort perdonant el seu butxí, d’una manera ben conscient i ben serena! I les persones grans sabem què va passar abans de Franco i després de Franco, i una vegada més, qualsevol novelista o cineasta, pot tergiversar els fets descrivint sacerdots en camions registrant cases, religiosos formant escamots assassins i afusellant víctimes innocents! Els sants poden ser presentats com assassins pels mass-media. Escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies!
Necessitem tots els sants perquè es respiri un aire de pau i de perdó i necessitem el testimoni dels sants des de Jesús fins a Benet XVI ja que es van escampant contra els herois de la fe cristiana tota mena de calúmnies. Si a Jesús li deien que feia miracles pel poder del diable, l’acusaven de pertorbar la pau, l’acusaven d’anar contra el Cèsar i després de la resurrecció el casaven amb Mª Magdalena i li donaven fills, burlant-se així dels textos evangèlics, pensem què pot passar amb els màrtirs del nostre temps! Qualsevol escriptor o cineasta, valent-se dels mass-media els pot convertir en assessins!
Avui en la festivitat de tots els Sants demanem la seva intercessió perquè l’Església tingui la llibertat de culte per poder donar glòria i gràcies a Déu i portar l’alegria, la pau i el perdó a la nostra societat
|
|
|
UNA PASQUA AMB SABATES
No sé quantes parròquies del Pla d’Urgell, han tingut la sort de gaudir d’una cerimònia tan espontània com la que hem viscut a Bellvís aquest diumenge de Rams. Els més menuts, els qui ja comencen a caminar fins els quins es preparen per iniciar-se en la vida cristiana, han fet com una rotllana al voltant de l’altar. Molts estrenaven unes sabates noves. I quan alçaven el peu enlaire, era com si trenessin els saltats de la sardana. Els nens estaven contents, d’estrenar unes sabates noves i d’ensenyar-les a tothom; més cara, estaven orgullosos de lluir un nou calçat. I els pares i les mares també estaven orgullosos i feliços de veure com el més petit de casa ensenyava les sabates al mossèn en un clima festiu i ben alegre i ben original.
Aquesta és la imtge perfecta de la vida cristiana. Són els més petits els qui ens ensenyen als més grans com hem de viure la vida. Sí, hem de viure la vida com si estrenéssim sabates noves. La cosa no pot ser més simple ni més simpàtica.
A vosaltres, pares i mares, us agrada que l’infant sigui agraït en públic i en privat. Els nens han d’aprendre a donar gràcies a casa i a tot arreu. Unes sabates les compreu, primer que tot, perquè estimeu l’infant, i ell les pugui lluir. Està clar que les necessita i l’any vinent el nen haurà crescut i nececitarà un número més gran, si és que les sabates duren tant. Però la vostra decisió de comprar unes sabates noves, és fruit del vostre amor. I aquest amor es manifesta en aquests petits detalls. L’infant no endevina el procés amorós del pare i la mare fins a decidir: “li comprarem unes sabates noves”…Per què? És massa petitó per poder endevinar els íntims sentiments del vostre cor.
El nen creixerà i quan serà més gran, potser ni se’n recordarà de les sabates noves d’aquell Diumenge de Rams del 2007. Però, i, si se’n recordés? Donar les gràcies quan el noi tindrà 18 anys, allà pels voltants del 2015? Quin grau de satisfacció mútua, quina intensitat d’afecte, quina recompensa pels pares i pel fill: «Quan jo era petit, allà a Bellvís, em vau comprar unes sabates noves, un diumenge de Rams que plovia, us en recordeu, mare?» Quin grau d’intimitat més profunda i intensa; no hi ha paraules per poder dir l’emció que desperta aquest record quan el fill ha arribat a la seva maduresa.
És això la religió. Expresar aquest sentiment de gratitud perquè el Pare del Cel ens ha donat, no solament unes sabates noves, sinó el seu propi Fill, sense el qual no endevinaríem el vertader significat de la nostra vida. Amb la Pasqua, amb la Resurrecció vivim una vida nova, és a dir, caminem per la nostra existència amb unes sabates noves, i ens en enorgullim de mostrar públicament que caminem amb les sabates de la gràcia, unes sabates que ens fan caminar fent de la vida una festa. Aquesta és la nostra actitud davant els camins de la vida.
I en tota festa hi ha expresions d’alegria; la gent parla i ha de parlar; en tota festa els infants es porten com a infants i els adults com adults; les dones es comporteu com a dones i feu els comentaris festius i adients. Una festa on es troben amics mudats, mares engalanades, infants estrenant sabates, aquesta festa pot ser silenciosa…? Pel silenci, una bona processó.
Felices Pasques
|
