|
Id: 114 | | Titol:ESCALFABRAGUETES
|
2006 10 08 Diu 27
LI PREGUNTAREN SI EL MARIT ES POT DIVORCIAR DE LA SEVA DONA
Jesús parla de la duresa del cor de l’home. I aquesta duresa masculina es manifesta pràcticament en totes les cultures tan les orientals com les occidentals. Hi havia el model de familia patriarcal: el cap de familia, el pare ho decidia tot, la mare, la jove de casa no tenia ni vot ni veu; les decisions les prenia l’home: s’havia de casar un fill o una filla, el pare escullia la parella. És també el que es feia en les monarquies europees. La casa real casava fills i filles segons la dignitat de les herències. El paper de la dona es reduia a creure i a obeir.
Altres models de la duresa de cor masculina la tenim en els mites de “Don Gil de las calzas verdes” que tots recordareu de quan anàvem a col•legi, o Don Giovanni de Mozart: És l’home sense cor, pel qui cauen rendides als seus brços totes les figures femenines que surten al pas: casades, solteres, primes o grassonetes, joves o velletes. Diu Jesús: Al principi Déu creà l’home i la dona i els dos formen una sola família. El que Déu ha unit, l’home no ho pot separar.
Tenim models xocants actuals del Pròxim Orient: Veureu un home amb una gran barba, assegut damunt un ruquet, fumant amb pipa i 6 o 7 dones carregades amb un feix de llenya, cap a casa. La dona allí és tractada com una esclava, igual com un animalet de càrrega. Escenes de l’Africa actual són igualment xocants segons la nostra mentalitat. Les dones treballant al camp, amb el seu fill carregat a l’esquena i els homes barbuts i desdentegats mirant-s’ho des de l’ombra amb un cigarret penjat a la boca!
I a casa nostra? Tenim exemples xocants per un altre extrem. Deia una mare separada i ajuntada amb un altre home: Vaig portar les meves filles a un col•legi de monges, i m’han sortit unes escalfa braguetes. Bragueta que veuen, bragueta que els enamora! Tarden més estona menjant-se un gelat que a canviar de novio! I jo no sé ni què dir ni que fer! I encara un altre cas, publicat a “La Vanguardia”: noies de 14 anys ja han sofert 3 avortaments! Segur que aquest, no era el pla inicial de Déu en la creció de la humanitat.
Quina esperança tenim de cara el futur? Segur que moltes parelles voldrien un clima millor pels seus fillets! Segur que molts joves esperen una societat millor, on la família no sigui un lloc de turment! Segur que molts joves matrimonis estan disposats a conèixer el pla de Déu i mantenir-s’hi fidels amb la família unida, costi el que costi, perquè veuen en la família unida el camí natural per arribar a una plenitud humana. I aquests matrimonis joves no surtiran mai a la tv. Avui, per a sortir a la tv i esser ben aplaudit has de publicar les teves baralles amb la sogra número 5 o número 6 i la grandesa sembla que consisteix en la valentia en vanagloriar-te publicament de les miseries personals.
Alló que Déu ha unit, l’home no ho pot separar i si ho separa multiplica el sofriment, els odis i la perturbació de la societat. Però, ja ho sabem: la força del sexe, en general és superior a l’home. La fam fa saltar les persones d’un continent a l’altre. El sexe fa saltar homes i dones d’un llit a l’altre. És més fàcil pujar a un llit foraster. que travesar un mar Mediterrani.
Molts joves busquen un món millor dins un ambient degradat per la hipocresia i les modes, els ocis inhumans i l’alcohol de cada cap de setmana. Molts joves desenganyats tornen a buscar el Déu de l’Amor perquè únicament l’amor pot mantenir la família unida en pau.
2006 10 08 Diu 27
LI PREGUNTAREN SI EL MARIT ES POT DIVORCIAR DE LA SEVA DONA
Jesús parla de la duresa del cor de l’home. I aquesta duresa masculina es manifesta pràcticament en totes les cultures tan les orientals com les occidentals. Hi havia el model de familia patriarcal: el cap de familia, el pare ho decidia tot, la mare, la jove de casa no tenia ni vot ni veu; les decisions les prenia l’home: s’havia de casar un fill o una filla, el pare escullia la parella. És també el que es feia en les monarquies europees. La casa real casava fills i filles segons la dignitat de les herències. El paper de la dona es reduia a creure i a obeir.
Altres models de la duresa de cor masculina la tenim en els mites de “Don Gil de las calzas verdes” que tots recordareu de quan anàvem a col•legi, o Don Giovanni de Mozart: És l’home sense cor, pel qui cauen rendides als seus brços totes les figures femenines que surten al pas: casades, solteres, primes o grassonetes, joves o velletes. Diu Jesús: Al principi Déu creà l’home i la dona i els dos formen una sola família. El que Déu ha unit, l’home no ho pot separar.
Tenim models xocants actuals del Pròxim Orient: Veureu un home amb una gran barba, assegut damunt un ruquet, fumant amb pipa i 6 o 7 dones carregades amb un feix de llenya, cap a casa. La dona allí és tractada com una esclava, igual com un animalet de càrrega. Escenes de l’Africa actual són igualment xocants segons la nostra mentalitat. Les dones treballant al camp, amb el seu fill carregat a l’esquena i els homes barbuts i desdentegats mirant-s’ho des de l’ombra amb un cigarret penjat a la boca!
I a casa nostra? Tenim exemples xocants per un altre extrem. Deia una mare separada i ajuntada amb un altre home: Vaig portar les meves filles a un col•legi de monges, i m’han sortit unes escalfa braguetes. Bragueta que veuen, bragueta que els enamora! Tarden més estona menjant-se un gelat que a canviar de novio! I jo no sé ni què dir ni que fer! I encara un altre cas, publicat a “La Vanguardia”: noies de 14 anys ja han sofert 3 avortaments! Segur que aquest, no era el pla inicial de Déu en la creció de la humanitat.
Quina esperança tenim de cara el futur? Segur que moltes parelles voldrien un clima millor pels seus fillets! Segur que molts joves esperen una societat millor, on la família no sigui un lloc de turment! Segur que molts joves matrimonis estan disposats a conèixer el pla de Déu i mantenir-s’hi fidels amb la família unida, costi el que costi, perquè veuen en la família unida el camí natural per arribar a una plenitud humana. I aquests matrimonis joves no surtiran mai a la tv. Avui, per a sortir a la tv i esser ben aplaudit has de publicar les teves baralles amb la sogra número 5 o número 6 i la grandesa sembla que consisteix en la valentia en vanagloriar-te publicament de les miseries personals.
Alló que Déu ha unit, l’home no ho pot separar i si ho separa multiplica el sofriment, els odis i la perturbació de la societat. Però, ja ho sabem: la força del sexe, en general és superior a l’home. La fam fa saltar les persones d’un continent a l’altre. El sexe fa saltar homes i dones d’un llit a l’altre. És més fàcil pujar a un llit foraster. que travesar un mar Mediterrani.
Molts joves busquen un món millor dins un ambient degradat per la hipocresia i les modes, els ocis inhumans i l’alcohol de cada cap de setmana. Molts joves desenganyats tornen a buscar el Déu de l’Amor perquè únicament l’amor pot mantenir la família unida en pau.
2006 10 08 Diu 27
LI PREGUNTAREN SI EL MARIT ES POT DIVORCIAR DE LA SEVA DONA
Jesús parla de la duresa del cor de l’home. I aquesta duresa masculina es manifesta pràcticament en totes les cultures tan les orientals com les occidentals. Hi havia el model de familia patriarcal: el cap de familia, el pare ho decidia tot, la mare, la jove de casa no tenia ni vot ni veu; les decisions les prenia l’home: s’havia de casar un fill o una filla, el pare escullia la parella. És també el que es feia en les monarquies europees. La casa real casava fills i filles segons la dignitat de les herències. El paper de la dona es reduia a creure i a obeir.
Altres models de la duresa de cor masculina la tenim en els mites de “Don Gil de las calzas verdes” que tots recordareu de quan anàvem a col•legi, o Don Giovanni de Mozart: És l’home sense cor, pel qui cauen rendides als seus brços totes les figures femenines que surten al pas: casades, solteres, primes o grassonetes, joves o velletes. Diu Jesús: Al principi Déu creà l’home i la dona i els dos formen una sola família. El que Déu ha unit, l’home no ho pot separar.
Tenim models xocants actuals del Pròxim Orient: Veureu un home amb una gran barba, assegut damunt un ruquet, fumant amb pipa i 6 o 7 dones carregades amb un feix de llenya, cap a casa. La dona allí és tractada com una esclava, igual com un animalet de càrrega. Escenes de l’Africa actual són igualment xocants segons la nostra mentalitat. Les dones treballant al camp, amb el seu fill carregat a l’esquena i els homes barbuts i desdentegats mirant-s’ho des de l’ombra amb un cigarret penjat a la boca!
I a casa nostra? Tenim exemples xocants per un altre extrem. Deia una mare separada i ajuntada amb un altre home: Vaig portar les meves filles a un col•legi de monges, i m’han sortit unes escalfa braguetes. Bragueta que veuen, bragueta que els enamora! Tarden més estona menjant-se un gelat que a canviar de novio! I jo no sé ni què dir ni que fer! I encara un altre cas, publicat a “La Vanguardia”: noies de 14 anys ja han sofert 3 avortaments! Segur que aquest, no era el pla inicial de Déu en la creció de la humanitat.
Quina esperança tenim de cara el futur? Segur que moltes parelles voldrien un clima millor pels seus fillets! Segur que molts joves esperen una societat millor, on la família no sigui un lloc de turment! Segur que molts joves matrimonis estan disposats a conèixer el pla de Déu i mantenir-s’hi fidels amb la família unida, costi el que costi, perquè veuen en la família unida el camí natural per arribar a una plenitud humana. I aquests matrimonis joves no surtiran mai a la tv. Avui, per a sortir a la tv i esser ben aplaudit has de publicar les teves baralles amb la sogra número 5 o número 6 i la grandesa sembla que consisteix en la valentia en vanagloriar-te publicament de les miseries personals.
Alló que Déu ha unit, l’home no ho pot separar i si ho separa multiplica el sofriment, els odis i la perturbació de la societat. Però, ja ho sabem: la força del sexe, en general és superior a l’home. La fam fa saltar les persones d’un continent a l’altre. El sexe fa saltar homes i dones d’un llit a l’altre. És més fàcil pujar a un llit foraster. que travesar un mar Mediterrani.
Molts joves busquen un món millor dins un ambient degradat per la hipocresia i les modes, els ocis inhumans i l’alcohol de cada cap de setmana. Molts joves desenganyats tornen a buscar el Déu de l’Amor perquè únicament l’amor pot mantenir la família unida en pau.
2006 10 08 Diu 27
LI PREGUNTAREN SI EL MARIT ES POT DIVORCIAR DE LA SEVA DONA
Jesús parla de la duresa del cor de l’home. I aquesta duresa masculina es manifesta pràcticament en totes les cultures tan les orientals com les occidentals. Hi havia el model de familia patriarcal: el cap de familia, el pare ho decidia tot, la mare, la jove de casa no tenia ni vot ni veu; les decisions les prenia l’home: s’havia de casar un fill o una filla, el pare escullia la parella. És també el que es feia en les monarquies europees. La casa real casava fills i filles segons la dignitat de les herències. El paper de la dona es reduia a creure i a obeir.
Altres models de la duresa de cor masculina la tenim en els mites de “Don Gil de las calzas verdes” que tots recordareu de quan anàvem a col•legi, o Don Giovanni de Mozart: És l’home sense cor, pel qui cauen rendides als seus brços totes les figures femenines que surten al pas: casades, solteres, primes o grassonetes, joves o velletes. Diu Jesús: Al principi Déu creà l’home i la dona i els dos formen una sola família. El que Déu ha unit, l’home no ho pot separar.
Tenim models xocants actuals del Pròxim Orient: Veureu un home amb una gran barba, assegut damunt un ruquet, fumant amb pipa i 6 o 7 dones carregades amb un feix de llenya, cap a casa. La dona allí és tractada com una esclava, igual com un animalet de càrrega. Escenes de l’Africa actual són igualment xocants segons la nostra mentalitat. Les dones treballant al camp, amb el seu fill carregat a l’esquena i els homes barbuts i desdentegats mirant-s’ho des de l’ombra amb un cigarret penjat a la boca!
I a casa nostra? Tenim exemples xocants per un altre extrem. Deia una mare separada i ajuntada amb un altre home: Vaig portar les meves filles a un col•legi de monges, i m’han sortit unes escalfa braguetes. Bragueta que veuen, bragueta que els enamora! Tarden més estona menjant-se un gelat que a canviar de novio! I jo no sé ni què dir ni que fer! I encara un altre cas, publicat a “La Vanguardia”: noies de 14 anys ja han sofert 3 avortaments! Segur que aquest, no era el pla inicial de Déu en la creció de la humanitat.
Quina esperança tenim de cara el futur? Segur que moltes parelles voldrien un clima millor pels seus fillets! Segur que molts joves esperen una societat millor, on la família no sigui un lloc de turment! Segur que molts joves matrimonis estan disposats a conèixer el pla de Déu i mantenir-s’hi fidels amb la família unida, costi el que costi, perquè veuen en la família unida el camí natural per arribar a una plenitud humana. I aquests matrimonis joves no surtiran mai a la tv. Avui, per a sortir a la tv i esser ben aplaudit has de publicar les teves baralles amb la sogra número 5 o número 6 i la grandesa sembla que consisteix en la valentia en vanagloriar-te publicament de les miseries personals.
Alló que Déu ha unit, l’home no ho pot separar i si ho separa multiplica el sofriment, els odis i la perturbació de la societat. Però, ja ho sabem: la força del sexe, en general és superior a l’home. La fam fa saltar les persones d’un continent a l’altre. El sexe fa saltar homes i dones d’un llit a l’altre. És més fàcil pujar a un llit foraster. que travesar un mar Mediterrani.
Molts joves busquen un món millor dins un ambient degradat per la hipocresia i les modes, els ocis inhumans i l’alcohol de cada cap de setmana. Molts joves desenganyats tornen a buscar el Déu de l’Amor perquè únicament l’amor pot mantenir la família unida en pau.
2006 10 08 Diu 27
LI PREGUNTAREN SI EL MARIT ES POT DIVORCIAR DE LA SEVA DONA
Jesús parla de la duresa del cor de l’home. I aquesta duresa masculina es manifesta pràcticament en totes les cultures tan les orientals com les occidentals. Hi havia el model de familia patriarcal: el cap de familia, el pare ho decidia tot, la mare, la jove de casa no tenia ni vot ni veu; les decisions les prenia l’home: s’havia de casar un fill o una filla, el pare escullia la parella. És també el que es feia en les monarquies europees. La casa real casava fills i filles segons la dignitat de les herències. El paper de la dona es reduia a creure i a obeir.
Altres models de la duresa de cor masculina la tenim en els mites de “Don Gil de las calzas verdes” que tots recordareu de quan anàvem a col•legi, o Don Giovanni de Mozart: És l’home sense cor, pel qui cauen rendides als seus brços totes les figures femenines que surten al pas: casades, solteres, primes o grassonetes, joves o velletes. Diu Jesús: Al principi Déu creà l’home i la dona i els dos formen una sola família. El que Déu ha unit, l’home no ho pot separar.
Tenim models xocants actuals del Pròxim Orient: Veureu un home amb una gran barba, assegut damunt un ruquet, fumant amb pipa i 6 o 7 dones carregades amb un feix de llenya, cap a casa. La dona allí és tractada com una esclava, igual com un animalet de càrrega. Escenes de l’Africa actual són igualment xocants segons la nostra mentalitat. Les dones treballant al camp, amb el seu fill carregat a l’esquena i els homes barbuts i desdentegats mirant-s’ho des de l’ombra amb un cigarret penjat a la boca!
I a casa nostra? Tenim exemples xocants per un altre extrem. Deia una mare separada i ajuntada amb un altre home: Vaig portar les meves filles a un col•legi de monges, i m’han sortit unes escalfa braguetes. Bragueta que veuen, bragueta que els enamora! Tarden més estona menjant-se un gelat que a canviar de novio! I jo no sé ni què dir ni que fer! I encara un altre cas, publicat a “La Vanguardia”: noies de 14 anys ja han sofert 3 avortaments! Segur que aquest, no era el pla inicial de Déu en la creció de la humanitat.
Quina esperança tenim de cara el futur? Segur que moltes parelles voldrien un clima millor pels seus fillets! Segur que molts joves esperen una societat millor, on la família no sigui un lloc de turment! Segur que molts joves matrimonis estan disposats a conèixer el pla de Déu i mantenir-s’hi fidels amb la família unida, costi el que costi, perquè veuen en la família unida el camí natural per arribar a una plenitud humana. I aquests matrimonis joves no surtiran mai a la tv. Avui, per a sortir a la tv i esser ben aplaudit has de publicar les teves baralles amb la sogra número 5 o número 6 i la grandesa sembla que consisteix en la valentia en vanagloriar-te publicament de les miseries personals.
Alló que Déu ha unit, l’home no ho pot separar i si ho separa multiplica el sofriment, els odis i la perturbació de la societat. Però, ja ho sabem: la força del sexe, en general és superior a l’home. La fam fa saltar les persones d’un continent a l’altre. El sexe fa saltar homes i dones d’un llit a l’altre. És més fàcil pujar a un llit foraster. que travesar un mar Mediterrani.
Molts joves busquen un món millor dins un ambient degradat per la hipocresia i les modes, els ocis inhumans i l’alcohol de cada cap de setmana. Molts joves desenganyats tornen a buscar el Déu de l’Amor perquè únicament l’amor pot mantenir la família unida en pau
|
|
|
UNA PASQUA AMB SABATES
No sé quantes parròquies del Pla d’Urgell, han tingut la sort de gaudir d’una cerimònia tan espontània com la que hem viscut a Bellvís aquest diumenge de Rams. Els més menuts, els qui ja comencen a caminar fins els quins es preparen per iniciar-se en la vida cristiana, han fet com una rotllana al voltant de l’altar. Molts estrenaven unes sabates noves. I quan alçaven el peu enlaire, era com si trenessin els saltats de la sardana. Els nens estaven contents, d’estrenar unes sabates noves i d’ensenyar-les a tothom; més cara, estaven orgullosos de lluir un nou calçat. I els pares i les mares també estaven orgullosos i feliços de veure com el més petit de casa ensenyava les sabates al mossèn en un clima festiu i ben alegre i ben original.
Aquesta és la imtge perfecta de la vida cristiana. Són els més petits els qui ens ensenyen als més grans com hem de viure la vida. Sí, hem de viure la vida com si estrenéssim sabates noves. La cosa no pot ser més simple ni més simpàtica.
A vosaltres, pares i mares, us agrada que l’infant sigui agraït en públic i en privat. Els nens han d’aprendre a donar gràcies a casa i a tot arreu. Unes sabates les compreu, primer que tot, perquè estimeu l’infant, i ell les pugui lluir. Està clar que les necessita i l’any vinent el nen haurà crescut i nececitarà un número més gran, si és que les sabates duren tant. Però la vostra decisió de comprar unes sabates noves, és fruit del vostre amor. I aquest amor es manifesta en aquests petits detalls. L’infant no endevina el procés amorós del pare i la mare fins a decidir: “li comprarem unes sabates noves”…Per què? És massa petitó per poder endevinar els íntims sentiments del vostre cor.
El nen creixerà i quan serà més gran, potser ni se’n recordarà de les sabates noves d’aquell Diumenge de Rams del 2007. Però, i, si se’n recordés? Donar les gràcies quan el noi tindrà 18 anys, allà pels voltants del 2015? Quin grau de satisfacció mútua, quina intensitat d’afecte, quina recompensa pels pares i pel fill: «Quan jo era petit, allà a Bellvís, em vau comprar unes sabates noves, un diumenge de Rams que plovia, us en recordeu, mare?» Quin grau d’intimitat més profunda i intensa; no hi ha paraules per poder dir l’emció que desperta aquest record quan el fill ha arribat a la seva maduresa.
És això la religió. Expresar aquest sentiment de gratitud perquè el Pare del Cel ens ha donat, no solament unes sabates noves, sinó el seu propi Fill, sense el qual no endevinaríem el vertader significat de la nostra vida. Amb la Pasqua, amb la Resurrecció vivim una vida nova, és a dir, caminem per la nostra existència amb unes sabates noves, i ens en enorgullim de mostrar públicament que caminem amb les sabates de la gràcia, unes sabates que ens fan caminar fent de la vida una festa. Aquesta és la nostra actitud davant els camins de la vida.
I en tota festa hi ha expresions d’alegria; la gent parla i ha de parlar; en tota festa els infants es porten com a infants i els adults com adults; les dones es comporteu com a dones i feu els comentaris festius i adients. Una festa on es troben amics mudats, mares engalanades, infants estrenant sabates, aquesta festa pot ser silenciosa…? Pel silenci, una bona processó.
Felices Pasques
|
