|
Id: 97 | | Titol:2006 01 08 Baptisme de Jess PER L'ESPERIT SANT EL MN POT RECONIXER CRIST HA ESTAT UNGIT I ENVIAT P
|
Qu vol dir la paraula Messies? Qu vol dir el nom de Crist? El nom s la imatge de la persona. Cada nom propi s la manifestaci de la voluntat de Du sobre l'heroi bblic. Crist i Messies diuen en hebreu i en greg la mateixa qualitat: ungit, el perfumat, el que fa olor, el qui s friccionat amb ungent aromtic.
Aneu a una festa on tothom va ben mudat, ben empolainat, ben pentinat, ben enllustrat, ben pentinat i ben enclenxinat. Sentireu un perfum, una aroma. I no podeu distingir de moment d'on ve; l'aroma no s visible, s agradable, per a mesura que us aneu relacionant amb els invitats a la festa, un moment o altre, descubrireu la persona de la qual prov la fragncia.
El Messies, el Crist, l'Ungit es distingir pel seu perfum de Du, de manera que les persones que se li atansaran sentiran aquest flaire agradable de divinitat. El Messies fa olor de Du.
El nom que Du dna al seu fill, la paraula que nosaltres pronunciem amb els nostres llavis: "Crist-Messies" s el signe de la realitat misteriosa que no es veu, ni es palpa, per la gent sensible captava en Crist la fragncia divina. "Noms que li pogus tocar la borla del seu mantell", deia la dona malalta; "qui pot ser aquest que fins i tot els vents l'obeeixen?" "Senyor, no sc digne que entris a casa meva"Alguns sentirem el perfum de Du que l'Ungit difonia fins i tot al peu de la Creu: "Aquest home era el just" .
Per el perfum de l'Ungit arriba fins a nosaltres mateixos en el misteri de Du fet Paraula. Qu vol dir, el misteri de Du fet Paraula? L'Ungit parlava amb els apstols, i cada paraula que sortia d'aquells llavis sagrats, encara avui ens porta olor de Crist. Heus aqu la fora de l'ungit de l'Esperit Sant.
Compreu una botella de colnia i de bon mat, quan sortiu de casa, us perfumeu el rostre i si voleu la roba, els cabells i us posseu unes gotetes als mocador i totQuantes hores durar aquest perfum? Si la colnia s molt bona i molt cara, difcilment el perfum se sentir desprs d'una setmana. En canvi les paraules que surten de la boca de l'Ungit, encara avui porten el perfum de Du.
Parlant d'ell mateix: "jo sc el pa, la llum, el cam, el cep, jo sc la porta, el pastor". Tots aquests mots porten fragncia messinica i els cristians sensibles recordem la presncia de Crist sagramentat en aquestes realitats. Aix com un perfum ens fa recordar la persona estimada, aix cada paraula evanglica ens porta efluvis messinics.
A ms de les paraules ungides amb del perfum messinic, tenim tamb les idees perfumades de divinitat, idees que no sn fruit del seny hum: "estima els enemics" "coleu mosquits i us empasseu camells" "All on s el vostre tresor all hi ha tamb el vostre cor" "Estima els altres com a tu mateix". Idees perfumades de divinitat, no sn fruit de la ra humana.
Una de les tasques del cristianisme s ungir, friccionar, perfumar l'ambient social amb l'aroma messinica.
Quan els pares trien un nom pel seu fill, no ho diuen mai: "s igual; no ve d'aqu; com que avui tot ha canviat, tant s dir-li: Pep com Pepita". Vosaltres, qu aconsellariem a aquests pares: "No veieu que tothom es far un panx de riure? Si s un nen poseu-li un nom de nen, i, si s nena, un nom de nena. El nom s la imatge de la persona.
El cristi s el qui dna perfum de Crist, estem ungits, friccionats, perfumats d'Esperit Sant. Per quan l'aroma s'ha esbravat, portem un nom que no ens correspon, un nom que pot fer riure. No ens podem confondre ni confondre als altres. Ser cristi vol dir donar perfum messinic, fer olor de Crist. Hem de ser el que diu el nostre nom.
Que l'Esperit Sant ens perfumi de nou amb el seu al sagrat per poder portar a la societat olors messiniques.
|
|
|
UNA PASQUA AMB SABATES
No sé quantes parròquies del Pla d’Urgell, han tingut la sort de gaudir d’una cerimònia tan espontània com la que hem viscut a Bellvís aquest diumenge de Rams. Els més menuts, els qui ja comencen a caminar fins els quins es preparen per iniciar-se en la vida cristiana, han fet com una rotllana al voltant de l’altar. Molts estrenaven unes sabates noves. I quan alçaven el peu enlaire, era com si trenessin els saltats de la sardana. Els nens estaven contents, d’estrenar unes sabates noves i d’ensenyar-les a tothom; més cara, estaven orgullosos de lluir un nou calçat. I els pares i les mares també estaven orgullosos i feliços de veure com el més petit de casa ensenyava les sabates al mossèn en un clima festiu i ben alegre i ben original.
Aquesta és la imtge perfecta de la vida cristiana. Són els més petits els qui ens ensenyen als més grans com hem de viure la vida. Sí, hem de viure la vida com si estrenéssim sabates noves. La cosa no pot ser més simple ni més simpàtica.
A vosaltres, pares i mares, us agrada que l’infant sigui agraït en públic i en privat. Els nens han d’aprendre a donar gràcies a casa i a tot arreu. Unes sabates les compreu, primer que tot, perquè estimeu l’infant, i ell les pugui lluir. Està clar que les necessita i l’any vinent el nen haurà crescut i nececitarà un número més gran, si és que les sabates duren tant. Però la vostra decisió de comprar unes sabates noves, és fruit del vostre amor. I aquest amor es manifesta en aquests petits detalls. L’infant no endevina el procés amorós del pare i la mare fins a decidir: “li comprarem unes sabates noves”…Per què? És massa petitó per poder endevinar els íntims sentiments del vostre cor.
El nen creixerà i quan serà més gran, potser ni se’n recordarà de les sabates noves d’aquell Diumenge de Rams del 2007. Però, i, si se’n recordés? Donar les gràcies quan el noi tindrà 18 anys, allà pels voltants del 2015? Quin grau de satisfacció mútua, quina intensitat d’afecte, quina recompensa pels pares i pel fill: «Quan jo era petit, allà a Bellvís, em vau comprar unes sabates noves, un diumenge de Rams que plovia, us en recordeu, mare?» Quin grau d’intimitat més profunda i intensa; no hi ha paraules per poder dir l’emció que desperta aquest record quan el fill ha arribat a la seva maduresa.
És això la religió. Expresar aquest sentiment de gratitud perquè el Pare del Cel ens ha donat, no solament unes sabates noves, sinó el seu propi Fill, sense el qual no endevinaríem el vertader significat de la nostra vida. Amb la Pasqua, amb la Resurrecció vivim una vida nova, és a dir, caminem per la nostra existència amb unes sabates noves, i ens en enorgullim de mostrar públicament que caminem amb les sabates de la gràcia, unes sabates que ens fan caminar fent de la vida una festa. Aquesta és la nostra actitud davant els camins de la vida.
I en tota festa hi ha expresions d’alegria; la gent parla i ha de parlar; en tota festa els infants es porten com a infants i els adults com adults; les dones es comporteu com a dones i feu els comentaris festius i adients. Una festa on es troben amics mudats, mares engalanades, infants estrenant sabates, aquesta festa pot ser silenciosa…? Pel silenci, una bona processó.
Felices Pasques
|
