|
Id: 94 | | Titol:11/12/2005 HA REBUT DE LES MANS DEL SENYOR DOBLE PENA PER TOTS ELS SEUS PECATS
|
Com preparem el Nadal des de l’Església d’Espanya? Hi ha una ràdio d’abast nacional, la COPE que malparla cada dia i sistemàticament contra el catalans, insistint que tots els catalans som una colla de lladres, repetint que tots els catalans som terroristes, insistint que el Parlament de Catalunya està manipulat per ETA, i suggerint el boicot als productes catalans per escarmentar-nos, per espantar-nos, pèr castigar-nos. Aquesta és precisament l’emissora de la Conferència Episcopal Espanyola. I Aixa anem preparant la festa de Nadal!.
És Així com preparem els camins per la vinguda del Senyor!. En lloc d’aplanar camins per l’estepa, hi anem apilant muntanyes d’odi amb el silenci dels bisbes i de jerarques!. Fem les fondalades encara mes profundes; en lloc d’abaixar muntanyes i turons elevem cordilleres d’odi damunt de muntanyes de mentides, damunt d’exageracions boiges i desassenyades.
I la comunitat de fidels, la gent de seny, noble i sincera, ens diu i ens repeteix als nostres nassos : no la necessitem una església que calli, mentre es va enverinant l’ambient; la missió de l’Església és agermanar pobles, mantenint cada poble, per petit que sigui, les seves legítimes aspiracions humanes.
Quan som infidels a la voluntat del Creador ens castiguem els uns als altres: sofrim doble pena per haver pecat. Primer que tot, la Jerarquia es desacredita – es una pena ben dolorosa -, i en segon lloc, les fidels es desorienten i desconfien dels pastors i de la solidesa del ramat.
Tothom té el dret a opinar, tothom i els bisbes també. Però, es pot ofendre a tot un poble a través d’una radio pagada per uns bisbes que semblen sords?. Mentre el profeta Isaïes ens invita a preparar els camins del qui és Amor, mentre el profeta ens prediu que apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom, aquí anem preparant els camins de l’odi amb més odi i guiats per l’odi caminem a les palpentes, fent-nos més mal els uns als altres. En lloc de la glòria del Senyor apareixerà la desgràcia dels homes.
Els nostres fidels resen avui: Senyor, feu-nos veure el vostre amor; els nostres fidels són els missatgers de seny quan porten amor a tots els nivells: els nostres cristians saben que des de l’amor podem fer un món millor: els pares i els avis cristians tenen l’esperança que amb amor, podem humanitzar la societat millorant-la per evitar llàgrimes i tragèdies als descendents: com és possible, pregunten els cristians, que des d’una emissora episcopal, es permetin aquestes injúries metòdicament, assíduament, sistemàticament en contra del més sagrat del cristianisme: el respecte a les minories? Per sort, els cristians ben formats no combreguen amb rodes de molí... però, pregunten els fidels, podem fiar-nos, podem refiar-nos d’aquestes veus que enyoren allò d’”una, grande y libre” amb l’himne nacional a l’hora de la consagració?.
Ens preparem per Nadal amb la paraula del profeta Isaïes !,. Però quanta gent disfruta cavant abismes més profunds si així es guanya vots!
Nosaltres som gent de poble. Volem ser fidels a la bona nova nadalenca; no volem crits ni sorolls; voldríem tenir el cor net com els pastors de Betlem i demanem a l’Esperit Sant que il•lumini l’Església d’avui: si els jerarques perden la seva credibilitat i les esglésies es van buidant: heus aquí el doble càstig. Només l’Esperit Sant ens pot donar una empenta per renovar-nos i obrir camins d’amor i que no permeti sembrar l’odi a una institució que proclama la pau.
|
|
|
UNA PASQUA AMB SABATES
No sé quantes parròquies del Pla d’Urgell, han tingut la sort de gaudir d’una cerimònia tan espontània com la que hem viscut a Bellvís aquest diumenge de Rams. Els més menuts, els qui ja comencen a caminar fins els quins es preparen per iniciar-se en la vida cristiana, han fet com una rotllana al voltant de l’altar. Molts estrenaven unes sabates noves. I quan alçaven el peu enlaire, era com si trenessin els saltats de la sardana. Els nens estaven contents, d’estrenar unes sabates noves i d’ensenyar-les a tothom; més cara, estaven orgullosos de lluir un nou calçat. I els pares i les mares també estaven orgullosos i feliços de veure com el més petit de casa ensenyava les sabates al mossèn en un clima festiu i ben alegre i ben original.
Aquesta és la imtge perfecta de la vida cristiana. Són els més petits els qui ens ensenyen als més grans com hem de viure la vida. Sí, hem de viure la vida com si estrenéssim sabates noves. La cosa no pot ser més simple ni més simpàtica.
A vosaltres, pares i mares, us agrada que l’infant sigui agraït en públic i en privat. Els nens han d’aprendre a donar gràcies a casa i a tot arreu. Unes sabates les compreu, primer que tot, perquè estimeu l’infant, i ell les pugui lluir. Està clar que les necessita i l’any vinent el nen haurà crescut i nececitarà un número més gran, si és que les sabates duren tant. Però la vostra decisió de comprar unes sabates noves, és fruit del vostre amor. I aquest amor es manifesta en aquests petits detalls. L’infant no endevina el procés amorós del pare i la mare fins a decidir: “li comprarem unes sabates noves”…Per què? És massa petitó per poder endevinar els íntims sentiments del vostre cor.
El nen creixerà i quan serà més gran, potser ni se’n recordarà de les sabates noves d’aquell Diumenge de Rams del 2007. Però, i, si se’n recordés? Donar les gràcies quan el noi tindrà 18 anys, allà pels voltants del 2015? Quin grau de satisfacció mútua, quina intensitat d’afecte, quina recompensa pels pares i pel fill: «Quan jo era petit, allà a Bellvís, em vau comprar unes sabates noves, un diumenge de Rams que plovia, us en recordeu, mare?» Quin grau d’intimitat més profunda i intensa; no hi ha paraules per poder dir l’emció que desperta aquest record quan el fill ha arribat a la seva maduresa.
És això la religió. Expresar aquest sentiment de gratitud perquè el Pare del Cel ens ha donat, no solament unes sabates noves, sinó el seu propi Fill, sense el qual no endevinaríem el vertader significat de la nostra vida. Amb la Pasqua, amb la Resurrecció vivim una vida nova, és a dir, caminem per la nostra existència amb unes sabates noves, i ens en enorgullim de mostrar públicament que caminem amb les sabates de la gràcia, unes sabates que ens fan caminar fent de la vida una festa. Aquesta és la nostra actitud davant els camins de la vida.
I en tota festa hi ha expresions d’alegria; la gent parla i ha de parlar; en tota festa els infants es porten com a infants i els adults com adults; les dones es comporteu com a dones i feu els comentaris festius i adients. Una festa on es troben amics mudats, mares engalanades, infants estrenant sabates, aquesta festa pot ser silenciosa…? Pel silenci, una bona processó.
Felices Pasques
|
