|
Id: 146 | | Titol:La bíblia és útil?
|
2007 10 21 Diu 29
DES DE MENUT CONEIXIES LES SAGRADES ESCRIPTURES
La gran majoria de la gent gran recordem les narracions bíbliques. Per més novel•les que escriguin els literats catalans presents a Frankfurt no superaran l’emoció i l’encant de la història de Josep venut pels seus germans, esclau de Putifar, la dona del qual intenta seduír-lo, posat a la presó, endevina els somnis dels cortesans i després els del Faraó; arriba a ser plenipotenciari fins a retrobar-se de nou amb els seus germans i el seu pare! La narracció és un model de la providència divina sobre l’home i és al mateix temps un text profètic, perquè les peripècies de Josep es tornaran a repetir en Jesús: 12 germans i 12 tribus, 12 apòstols; 30 monedes és el preu de la venda de Josep i de Jesús.
Recordem les històries de Samsó, aquell home pelut que tenia els cabells molt llargs i la inteligencia una mica curta i quedava seduït per les noies que admiraven els seus muscles i valentia; però l’astúcia femenina el traicionà, li tallaren els cabells, li buidaren els ulls i quedà reduït a fer donar toms a una roda de molí….La història de Job, la història de Jonàs a la panxa del monstre marí…!
La Sagrada Escriptura és útil per ensenyar. Què ensenya la bíblia? Sobretot ens ensenya les preguntes que l’home es planteja des dels origens de la humanitat, i avui malgrat tot el progrés de la ciència i de la tecnologia o de la medecina encara ens estem preguntant el mateix, sense trobar una resposta clara, segura i definitiva. Com va començar el món? Encara ens ho preguntem avui. Si el sol i la lluna i les estrelles tenen un ordre constant, com és que l’home porta el desordre dintre seu i al seu entorn? Com entrà en el món el dolor, el sofriment dels inocents? I sobretot: Què passa més enllà de la vida?
La bíblia dóna una resposta religiosa a totes aquestes preguntes i nosaltres proclamem les repetim cada diumenge públicament professem el Crec en un Déu, crec en el seu Fill, crec en el seu Esperit, crec en la seva Església, crec en la ressurreció dels difunts.
Perquè serveix llegir la bíblia? Perquè l’home i la dona arribin a la maduresa de seny: la biblia serveix per ensenyar com hem de viure, serveix per convèncer els descreguts, serveix per corregir i educar en la fe.
El greu problema dels cristians avui quin és? Confondre el llenguatge bíblic amb el llenguatge científic; la bíblia se serveix practicament de tots els gèneres literaris inventats per l’home, i cada gènere té una diferent interpretació. “Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s’allunya, d’enyorança es mort”. Si sortim a l’estranger, els catalans no ens morim. Diu una mentida Verdaguer? Si tots els turistes catalans es morissin, tal com diu Verdaguer, ningú no sortiria fora de casa. S’expressa un sentiment, una actitud espiritual de la nostra persona. El llenguatge no és científic, és un llenguatge poetic, el de les emocions. No es diu cap mentida i expressa una realitat.
Hi ha persones que es fan embolics confonent el llenguatge d’una recept mèdica amb el llenguatge del poeta Maragall, o amb el llenguatge epistolar de S. Pau.
Així com S. Pau encoratja el seu deixeble a mantenir-se fidel al coneixement bíblic que ell tinguè quan era petitó, així nosaltres ens hauríem d’encoratjar a conèixer millor el llibre que és paraula de Déu, perquè amb la paraula de Déu arribem a la maduresa de la fe.
|
|
|
UNA PASQUA AMB SABATES
No sé quantes parròquies del Pla d’Urgell, han tingut la sort de gaudir d’una cerimònia tan espontània com la que hem viscut a Bellvís aquest diumenge de Rams. Els més menuts, els qui ja comencen a caminar fins els quins es preparen per iniciar-se en la vida cristiana, han fet com una rotllana al voltant de l’altar. Molts estrenaven unes sabates noves. I quan alçaven el peu enlaire, era com si trenessin els saltats de la sardana. Els nens estaven contents, d’estrenar unes sabates noves i d’ensenyar-les a tothom; més cara, estaven orgullosos de lluir un nou calçat. I els pares i les mares també estaven orgullosos i feliços de veure com el més petit de casa ensenyava les sabates al mossèn en un clima festiu i ben alegre i ben original.
Aquesta és la imtge perfecta de la vida cristiana. Són els més petits els qui ens ensenyen als més grans com hem de viure la vida. Sí, hem de viure la vida com si estrenéssim sabates noves. La cosa no pot ser més simple ni més simpàtica.
A vosaltres, pares i mares, us agrada que l’infant sigui agraït en públic i en privat. Els nens han d’aprendre a donar gràcies a casa i a tot arreu. Unes sabates les compreu, primer que tot, perquè estimeu l’infant, i ell les pugui lluir. Està clar que les necessita i l’any vinent el nen haurà crescut i nececitarà un número més gran, si és que les sabates duren tant. Però la vostra decisió de comprar unes sabates noves, és fruit del vostre amor. I aquest amor es manifesta en aquests petits detalls. L’infant no endevina el procés amorós del pare i la mare fins a decidir: “li comprarem unes sabates noves”…Per què? És massa petitó per poder endevinar els íntims sentiments del vostre cor.
El nen creixerà i quan serà més gran, potser ni se’n recordarà de les sabates noves d’aquell Diumenge de Rams del 2007. Però, i, si se’n recordés? Donar les gràcies quan el noi tindrà 18 anys, allà pels voltants del 2015? Quin grau de satisfacció mútua, quina intensitat d’afecte, quina recompensa pels pares i pel fill: «Quan jo era petit, allà a Bellvís, em vau comprar unes sabates noves, un diumenge de Rams que plovia, us en recordeu, mare?» Quin grau d’intimitat més profunda i intensa; no hi ha paraules per poder dir l’emció que desperta aquest record quan el fill ha arribat a la seva maduresa.
És això la religió. Expresar aquest sentiment de gratitud perquè el Pare del Cel ens ha donat, no solament unes sabates noves, sinó el seu propi Fill, sense el qual no endevinaríem el vertader significat de la nostra vida. Amb la Pasqua, amb la Resurrecció vivim una vida nova, és a dir, caminem per la nostra existència amb unes sabates noves, i ens en enorgullim de mostrar públicament que caminem amb les sabates de la gràcia, unes sabates que ens fan caminar fent de la vida una festa. Aquesta és la nostra actitud davant els camins de la vida.
I en tota festa hi ha expresions d’alegria; la gent parla i ha de parlar; en tota festa els infants es porten com a infants i els adults com adults; les dones es comporteu com a dones i feu els comentaris festius i adients. Una festa on es troben amics mudats, mares engalanades, infants estrenant sabates, aquesta festa pot ser silenciosa…? Pel silenci, una bona processó.
Felices Pasques
|
