Alguns veïns de Bellvís ens expliquen com eren les revetlles a la Pista de Ball.
Please enable Javascript and Flash to view this Blip.tv video.VÍDEO/ Acabat de sortir del forn. Cliqueu aquí!
Published: 23 juny 2009Posted in: Entrevistes
Sobre l´autor
Hola, estimats amics:
Encara ressonen en la meva ment les campanes de l’Església que he pogut escoltar mentre les vostres paraules feien al.lusió a aquells temps en què La Terraza era el major pol d’atracció per a la joventut de Bellvís. Aquella joventut que va viure una altra vida, en un altre espai i en un altre temps, escenes a les que jo no era aliè pel poder de convocatòria al voltant de la taula d’una gran bellvisense que ho va ser la meva mare. Ella ens parlava d’anys de fam, treball i il • lusió. Ens parlava de jocs de paraules, de balls a la calor de les nits estiuenques, de joves que pugnaven per ballar amb ella (molts de vosaltres vau donar fe que era una de les noies més boniques del poble. La seva ànima si que ho era). Jo mateix vaig viure l’essència de enamorar-me a la llum de la lluna i les estrelles, a La Terrassa
. Realment era un balcó amb vistes, que es treia el cap al paradís. Allà ballava vosaltres com han de ballar els àngels al cel, si és que aquest existeix. Vosaltres si existís.
Les arnes voleiant, l’olor de quarterons, celtes i ideals, el repicadissa dels vasos i les ampolles del bar, l’estrella vermella, l’aroma de la brisa del canal, alguna campanada d’aquelles que no tenen pressa per acabar d’omplir la nit .
Hi ha dins de mi un ànsia molt humana per no deixar la vida sense haver-vos donat una mínima part de tot el que vosaltres em vas regalar … pel sol fet de ser ciutadans de Bellvís.
Una abraçada per a tots.
El Conillet